martes, 29 de septiembre de 2009

La vida misma


"..A veces la vida me parece de lo más extraña. Un día aquí, otro allí. Somos como motas de polvo espolvoreadas por la superficie lunar, como pequeños insectos revoloteando sin sentido alguno por medio de la selva amazónica. Los seres humanos estamos hechos de piel y hueso...pero también de lluvia y de arena, de luz y de sombras, de sangre y azúcar, de viento y de llanto. Nos componemos de saliva y quebranto, de miedo y sonrisa, de egoísmo, fuego, amor, deseos, abrazos e imperfección. ¿Cuántas veces hemos deseado volar? ¿Y ser diferentes? ¿Y ser felices como conseguimos serlo en aquella época de nuestras vidas?

Palabras que se las lleva el viento..y gente que se preocupa demasiado por todo. Personas que se matan entre ellas y parejas que se quieren pero que no pueden estar juntas. Dictadores del siglo XXI y huelgas de hambre, horribles corridas de toros y despedidas. Gripe 'A', Rock, Jazz y miseria. Niños que sonríen y otros que no tienen qué llevarse a la boca, andenes de despedida y honestidad, muy poca honestidad. Realidad y ficción. Vispera y mañana. Dentro y fuera. Páginas y más páginas. Aquí y ahora. Sueño eterno. La vida misma.."

9 comentarios:

  1. c'est la vie...

    Ya tenemos reserva en granada hermano! Al final el victor no se viene. Somos 3 para quemar la ciudad.

    Pasate por miblog mamon que me tienes olvidao!
    xD

    ResponderEliminar
  2. joer... XD Que bastante mal me sabe ya por dios! Pasadlo bien por vosotros y por mí. De verdad que si no fuera por pasta iría... pero si me la gasto, luego me voy a sentir mal...

    Oye, me gusta este texto... hay trozos muy "bonitos". A ver si hablamos... que somos lo peor los dos jeje Y pásate por mi blog también. Descubirás una agradable noticia...

    Cuidarse perracos!

    ResponderEliminar
  3. parejas que se quieren pero que no pueden estar juntas... que bonito, de verdad...

    ResponderEliminar
  4. M'agrada, és teu?
    M'ho plantege tots els dies, la bipartició del món, la felicitat i la nostàlgia, sempre pensar que tot allò que ha passat mai tornarà a ser de la mateixa manera.
    Moltes vegades pense que què és el que fem ací, entre tanta gent, tantes coses que passen (mira si no aquesta setmana, ha sigut catastròfica, terratrèmols, tsunamis innundacions...) i que de fet no quedaran, passaran de llarg.
    De totes formes jo crec que viure és un regal i que no importa el que passe, la qüestió és saber tenir una raò per continuar i saber què és el que volem ser i fer pels altres.
    Moltes gràcies per passar-te, m'ha agradat molt la teua actualització i m'he posat un poquet filosòfica :)

    ResponderEliminar
  5. jeje
    GRÀCIES!
    Sí, es meu.
    Tens molta raó amb lo que dius.. tot lo que em passat.. per a be o no.. no tornarà ja mai mes..
    Estem al mon per a passar tota mena de coses.. per plorar i tambè per riure.
    I tant que viure es un regal. I sempre ni ha una raò per continuar.. i com molt be apuntes, 'saber què és el que volem ser i fer pels altres'..

    Gràcies a tu! Passa't mes aviat i a veure si torne a escriure mes sovint.. ;)

    PETONS

    ResponderEliminar